Coming soon ... more thoughts from the space!

I don’t know who my grandfather was, I’m much more concerned to know what his grandson will be.

Abraham Lincoln.

My Religion

La concepció religiosa actual, està sent víctima d’una sèrie de canvis circumstancials atribuïts a diferents realitats històriques.

La primera és la manca de llibertat religiosa que va tenir la jove societat de la transició. Aquests ara són els pares dels joves als que han de transmetre aquesta experiència religiosa. Es van trobar, amb una falta de llibertats que es lligava a la imposició d’una educació cristiana, dins d’un estat antidemocràtic i religiosament tradicional. Com diu Gianni Vattimo, “l’experiència religiosa sempre és la recuperació d’una experiència feta, per bé que pugui reinterpretar-se”, és per això, que els valors a transmetre d’una generació amb poder de lluita i contra l’estat, és més la valentia per enfrontar-se a les injustícies, que el saber conviure amb una creença religiosa cristiana. En el sentit més estricte de la reflexió, aquesta nova societat haurà de reinventar l’experiència religiosa, que es concentrarà, no sobre la seva naturalesa, sinó sobre la seva utilitat.

Es pot apreciar una evolució a menys de la religió catòlica en els mitjans de comunicació. La societat a entrat en una època de subtil crispació. Qualsevol cosa que li afecta, la culpa és atribuïda a qui menys interessa i és un blanc directe. La religió es veu malmesa per la visió errònia que poden donar els mitjans escrits i visuals. El sentit cristià és interior i personal, i sempre ha estat així. El problema ha arribat quan s’ha volgut globalitzar i institucionalitzar una sèrie de valors abans nats de les persones, però ara atribuïdes pels poders de l’estat.

Cada societat és governada per una sèrie d’individus que per les quatre monedes que atorga la poltrona del poder, són capaços d’eliminar a ganivetada neta tot el que molesta. Oblidant drets tant naturals com els de la igualtat social o la llibertat religiosa, s’ha aconseguit treure del dia a dia la cultura històrica cristiana de la societat. Haurà de buscar nous camins per arribar a la gent. Per fer paler el que transmet a una nova comunitat, danyada per circumstàncies alienes a la religió, però que necessiten algun cosa a la que agafar-se. Serà una tasca social complicada, que s’haurà de fer amb molta cura i subtilesa, buscant sempre que la voluntat surti del poble, no cometent així, errors del passat.

Cert és dir que a nivell cultural som cristians, que la nostra societat conté elements de tradició cristiana. Però actualment, la religiositat depèn de les situacions humanes personals. Ja no es busca atribuir sentit a la vida, a la existència, a través d’aquesta capacitat de la religió, sinó que les persones es mouen per la fe. Aquesta creença natural i lliure, que permet sentir seguretat en moments durs on hi ha sortida.

Ara, es tracta de sentir-se protegit en els moments complicats, de tenir algú que cuidi dels que estimes quan no puguis fer-ho tu. Es tracte, de la creença en algú que saps que no entén de situacions econòmiques o morals igual que tu, que només viu l’experiència religiosa dins de cadascú.

by: Mr.LiveLights