Two Sides of my Life

Possiblement no sigui el present que em plantejava. Però he descobert, que si serà el futur que desitjo.

Fins a quins límits, l’ésser humà és capaç de fer mal d’una manera inconscient no és fàcil saber. Es pot dir que hi ha dos tipus de persones. Les que ho han rebut tot, i les que ho han hagut de guanyar. Unes, no saben el que és el patiment, ni l’esforç. Ni el plorar per un mal inconscient que no es pot controlar. Un mal no desitjat, no merescut. Les altres són les patidores. Les que reben, sense merèixer, un càstig inconscient d’uns éssers que es creuen madurs per unes coses, però que són uns infants per moltes altres.

Seguiran les persones amagades trencant els llaços de l’amor, amb  persones que els completen, però que no reconeixen com a part de la seva vida. Seguiran, així, fent mal als únics éssers fets per estimar. Per ensenyar-los a valorar aquesta vida com un pas de felicitat, i no com un pas de desgràcia.

Aquesta és la manera que tenen les bones persones de créixer i fer-ho bonic. Canviant el rebuig per l’estima, canviat el mal per el bé. Sense saber provocar dolor, però vivint, una vida meravellosa, i ara sí, merescuda.

El que ens uneix, és la llum que té el nostre poder. Les ganes d’aconseguir-ho desprenen una força que no pot ser vençuda per res. El que s’ha de saber, és que no hi ha força al mal fet, si no a la llum que recórrer les persones que tenen el bé per fer.

by: Mr.LiveLights

Let me light up the sky for you

A vegades, la vida és com una corda de guitarra, s’afina amb alts i baixos, però després et recompensa amb el més bonic, la música.

Sempre és complicat deixar les coses que més estimes. Aquestes que et fan feliç. Que t’obliguen a portar un somriure a la cara, per que així estàs mostrant al món quins són els teus sentiments. Les que et fan llevar aviat al matí, amb molta son i mandra, però que et fan sentir que vius una part important de la teva història. T’ensenyen a crear el teu propi camí i ser així una persona amb molta sort, que compleix els seus somnis.

Gràcies al temps. L’únic que no deixa que caiguis, no es queixa si et lamentes, no deixa que t’oblidis. El que et dona una oportunitat i et mostra que pot venir la felicitat després de la desil·lusió.

A vegades pensem que les papallones a l’estómac no tornaran, però el destí és un camí molt llarg, amb moltes parades on trobar la felicitat i mostrar la llum pròpia. Gràcies per donar aquella sensació que creies oblidada i no recuperable. El temps et dona la oportunitat de ser feliç i brillar.

Això és el record del bell moment del temps passat. Aquesta és la manera de veure un futur altre cop il·lusionant, altre cop protagonista del desig. I així, utilitzar la nostre llum per fer el bé i il·luminar el futur.

By: Mr.LiveLights