Living

Sóc un viatger del temps. No se on vaig, i cada cop recordo menys d'on vinc. El meu trajecte em portarà a través d’un món de vitalitats plenes, on l’ésser busca sobreviure i no conviure, on ens diferenciem més que ens unim. No sóc classista, ni busco l’estabilitat, només vull trobar-me a mi mateix. El camí sinuós de la ment no em diu res. Laberint d’ombres fet de dubtes i dolors, només ens hem d’allunyar dels mals sons. Intento buscar lluny d’una caiguda, on pugui pujar, per conèixer els meus límits i informar-los que els superaré. No sóc un au nocturna, no sóc sigil·lós, no busco la gloria, només busco el sentit del meu record. No em poden ajudar, ni busco el seu caliu, només demano sinceritat en els actes del seu cor. El més vital dels bons, és aquell que t’estima, que et dona suport, encara que no busquis ajuda, és ell qui et fa més fort. En un camí sense guia, segur que cauré, però el que m’ajuda a aixecar-me, és saber que viuré.

by: Mr.LiveLights

Quan els límits no existeixen

És curiós com una pel·lícula pot fer plantejar-te l’eterna divisió que existeix entre la noció del bé i el mal.

És lícit i raonable dir que tothom és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida, però és comprensible escollir el mal per fer el bé com sistema de catarsi ?

Aquesta és la qüestió que Seven Pounds planteja durant la trama. No explicaré més, per què si aquest escrit fa brotar la curiositat, m’agradaria dir a qui la tingui, que vegi el que per mi és un gran film.

Sovint jutgem l’acció del mal amb un sentiment de desconcert i negativitat, i mai ens parem a pensar el perquè. La nostra ment associa el mal al rebuig, no donant lloc al dubte. És sensat, pensar que una mala acció mai pot ser justificada per una de bona; però i si ho està ?
Crec que no hem d’oblidar, que darrera de cada acte sempre hi ha un ésser, que busca el redimir de la seva ànima. Intentar quelcom per sentir-se millor, sigui ajudant o no, sigui encertant o no.

No estic justificant el dolor que pot provocar alguna persona, però si que no tothom és igual. Tot el que és dolent pot acabar bé, i si no és així, quin sentiment de desesperança en l’ésser humà. La grandesa dels sentiments de la nostra ànima, de la capacitat de dolor, patiment, i desil·lusió, és que som capaços de canviar-los per els d’alegria, emoció.

La felicitat que sentim quan arreglem una mala acció, no és més que l’esperança d’un ésser amb bon cor.

By: Mr.LiveLights

El llegat d’un gran ciclista sol ésser efímer, en canvi, el d’una gran persona perviu sempre

I hope I shall always possess firmness and virtue enough to maintain what I consider the most enviable of all titles, the character of an Honest Man.

George Washington

El recorregut d’un gran esportista, en general, està associat als títols que aconsegueix i el renom que els mateixos li donen. En canvi, Lance Armstrong no només ha conquerit 7 Tours de França, ha aconseguit deixar un llegat.

Per què el llegat d’una historia de superació personal quedarà als anals de l’èpica com “aquell home” que ho va poder fer. Superant l’adversitat que els seu propi cos li posava, afrontant-la com l’etapa més dura mai guanyada.

Per què no se’t resistia cap port de muntanya, per què volaves sobre la bici, per què feies somiar als teus seguidors.

No només ets un exemple per els teus fills, sinó per totes les persones que tenen dificultats a la seva vida, i volen afrontar-ho. Per tots els esportistes que creuen no poder, però que saben que tu has pogut.

Per tot això ets l’ídol de molta gent, i l’exemple a seguir de molts esportistes.

Aquest serà el teu últim Tour, però no serà el teu últim record, per què no només has fet historia, sinó que ets etern.

Gràcies Lance.

By: Mr.LiveLights