L’educació dels nens que ara s’han fet homes i els toca decidir

Arribarà el dia on tothom sortirà al carrer i respirarà aire de llibertat. Desitjat, anhelat, oprimit però estimat. Són molts anys que hem jugat com participant passiu del mal, on ens treien el que era nostre i ens donaven el no res.

El moment ens l’ofereix els que tants esforços han hagut de fer, perquè tinguem l’oportunitat del canvi que ells han desitjat.  Que contemplen com la infància d’un poble no s’atura i busca ser lliure, com aquells que lluitaven contra l’antiga injuria.

Crearem un món sense cordes ni fronteres, només amb la cultura del poble històric que sempre ha patit i ara li toca guanyar.

Preciosa és la terra que ens contempla, descrita i narrada per poetes i escriptors. Plena de joia i encant, on la lluna no es posa i el sol no se’n va mai. 

Terra lligada, oprimida i malmesa, nosaltres et refarem de la terra mal presa; amb amor i lloança dels que hi ha viscut i volen ser lliures per sempre.   

Voluntat humana i social són les armes del poble, d’aquell que t’estima i et cuida. D’aquell que no et deixarà mai.

By: Mr.LiveLights

Two Sides of my Life

Possiblement no sigui el present que em plantejava. Però he descobert, que si serà el futur que desitjo.

Fins a quins límits, l’ésser humà és capaç de fer mal d’una manera inconscient no és fàcil saber. Es pot dir que hi ha dos tipus de persones. Les que ho han rebut tot, i les que ho han hagut de guanyar. Unes, no saben el que és el patiment, ni l’esforç. Ni el plorar per un mal inconscient que no es pot controlar. Un mal no desitjat, no merescut. Les altres són les patidores. Les que reben, sense merèixer, un càstig inconscient d’uns éssers que es creuen madurs per unes coses, però que són uns infants per moltes altres.

Seguiran les persones amagades trencant els llaços de l’amor, amb  persones que els completen, però que no reconeixen com a part de la seva vida. Seguiran, així, fent mal als únics éssers fets per estimar. Per ensenyar-los a valorar aquesta vida com un pas de felicitat, i no com un pas de desgràcia.

Aquesta és la manera que tenen les bones persones de créixer i fer-ho bonic. Canviant el rebuig per l’estima, canviat el mal per el bé. Sense saber provocar dolor, però vivint, una vida meravellosa, i ara sí, merescuda.

El que ens uneix, és la llum que té el nostre poder. Les ganes d’aconseguir-ho desprenen una força que no pot ser vençuda per res. El que s’ha de saber, és que no hi ha força al mal fet, si no a la llum que recórrer les persones que tenen el bé per fer.

by: Mr.LiveLights

Let me light up the sky for you

A vegades, la vida és com una corda de guitarra, s’afina amb alts i baixos, però després et recompensa amb el més bonic, la música.

Sempre és complicat deixar les coses que més estimes. Aquestes que et fan feliç. Que t’obliguen a portar un somriure a la cara, per que així estàs mostrant al món quins són els teus sentiments. Les que et fan llevar aviat al matí, amb molta son i mandra, però que et fan sentir que vius una part important de la teva història. T’ensenyen a crear el teu propi camí i ser així una persona amb molta sort, que compleix els seus somnis.

Gràcies al temps. L’únic que no deixa que caiguis, no es queixa si et lamentes, no deixa que t’oblidis. El que et dona una oportunitat i et mostra que pot venir la felicitat després de la desil·lusió.

A vegades pensem que les papallones a l’estómac no tornaran, però el destí és un camí molt llarg, amb moltes parades on trobar la felicitat i mostrar la llum pròpia. Gràcies per donar aquella sensació que creies oblidada i no recuperable. El temps et dona la oportunitat de ser feliç i brillar.

Això és el record del bell moment del temps passat. Aquesta és la manera de veure un futur altre cop il·lusionant, altre cop protagonista del desig. I així, utilitzar la nostre llum per fer el bé i il·luminar el futur.

By: Mr.LiveLights

Mary's Prayer

Just the music in my life, can tell me what I gotta do. I think you need to find your music to live the life.
                                                                                                                               by: Mr.LiveLights

Everything is wonderful 
Being here is heavenly 
Every single day, she says 
Everything is free 

I used to be so careless 
As if I couldn't care less 
Did I have to make mistakes? 
When I was Mary's prayer 

Suddenly the heavens rolled 
Suddenly the rain came down 
Suddenly was washed away 
The Mary that I knew 

So when you find somebody who gives 
Think of me and celebrate 
I made such a big mistake 
When I was Mary's Prayer 

So if I say save me save me 
Be the light in my eyes 
And if I say ten Hail Mary's 
Leave a light on heaven for me 

Blessed is the one who shares 
The power and your beauty, 
Mary Blessed is the millionaire 
Who shares your wedding day 

So when you find somebody to give 
Think of me and celebrate 
I made such a big mistake 
When I was Mary's Prayer 

If you want the fruit to fall 
You have to give the tree a shake 
But if you shake the tree too hard, 
The bough is gonna break 

And if I can't reach the top of the tree 
Mary you can hold me up there 
What I wouldn't give to be 
When I was Mary's prayer 

Save me, save me 
Be the light in my eyes 
What I wouldn't give to be 
When I was Mary's prayer 

Danny Wilson  EMI ®

Following a Star

Cel blau, núvols clars, alguns rajos de sol, arbres verds, un gran dia...

Algun cop havia imaginat com em sentiria quan aconseguís les meves fites. De quina manera les disfrutaria, com em donaria compte que les he aconseguit, ...

Com assimilaria que això comença a canviar, i jo sóc el protagonista.

A la música es troben els sentiments del canvi. Escoltar-la mentre somies i sentir-la quan ho has aconseguit, ... no hi ha paraules.

Veure com passa el temps i tu passes amb ell, és molt bonic. El temps no és queda enrere, i t’anima a que el segueixis. T’anima, a que treguis el millor que tens i ho mostris al món, alguns ho valoraran i altres no, només et queda la satisfacció, suficient, d’haver-ho tret.

És important donar un tomb fort i clar a la vida quan ho requereix, tenir fites marcades, per així aconseguir-les. Molts cops hi haurà ajuda i altres s’haurà de fer sol, però el que sempre tindràs és la guia d’un somni que pot ser més brillant que una estrella.

Per que sempre és més bonic fer el camí, si segueixes una estrella.

By: Mr.LiveLights

I'm glad to know

Hi ha vegades, que el present xoca amb el futur. Pots pensar que no existeix el destí i que tu escrius el teu camí o que tot passa per algun motiu i el present n’és la realitat.

Saber si encertes o estàs equivocat només t’ho diuen els anys. Els primers mostren que l’adolescència està per equivocar-te i tornar-te a aixecar, a oblidar les decepcions i buscar les noves il·lusions.

El mal de la desil·lusió a poques coses és comparable, i més quan poques responsabilitats tens, quan menys històries et ronden el cap. Fa mal pensar que una oportunitat plena d’amor i esperança, de ganes i voluntat no és per tu. La llibertat del somni de futur, el somriure nat dels sentiments és allò que ens fa feliços compartir, el que ens dona vida per seguir.

Quin remei, només queda mirar al futur amb l’esperança de trobar un somni igual de bonic a allò que deixes enrere, al somni no real, o millor dit, a un somni que et queda lluny.

Seguirem buscant els somriure de la felicitat.

By: Mr.LiveLights

"When you're special you don't have to follow tradition, tradition will follow you"

La vida, el camí que ens permet veure com és el món, és un lloc on busquem que quedi palès el nostre pas.

No es tracte de criar bé els nens, sinó d’educar bé als adults. D’ensenyar-los a no perseguir els somnis, sinó a aconseguir-los. No donar-se per vençut.

Fer el bé no vol dir obsequiar una quantitat de diners a qui ho necessiti. El nostre camí, pot ajudar aquest món a ser millor, i això pot succeir sense fer soroll. Cadascú buscarà crear el seu llegat, permanent i llegendari, que mostri un sentiment pur a continuar.

La persistència és l’arma que ens deixa aconseguir els somnis.

La fita és aconseguir la grandesa que ens caracteritza, la que ens fa eterns.

By: Mr.LiveLights

Living

Sóc un viatger del temps. No se on vaig, i cada cop recordo menys d'on vinc. El meu trajecte em portarà a través d’un món de vitalitats plenes, on l’ésser busca sobreviure i no conviure, on ens diferenciem més que ens unim. No sóc classista, ni busco l’estabilitat, només vull trobar-me a mi mateix. El camí sinuós de la ment no em diu res. Laberint d’ombres fet de dubtes i dolors, només ens hem d’allunyar dels mals sons. Intento buscar lluny d’una caiguda, on pugui pujar, per conèixer els meus límits i informar-los que els superaré. No sóc un au nocturna, no sóc sigil·lós, no busco la gloria, només busco el sentit del meu record. No em poden ajudar, ni busco el seu caliu, només demano sinceritat en els actes del seu cor. El més vital dels bons, és aquell que t’estima, que et dona suport, encara que no busquis ajuda, és ell qui et fa més fort. En un camí sense guia, segur que cauré, però el que m’ajuda a aixecar-me, és saber que viuré.

by: Mr.LiveLights

Quan els límits no existeixen

És curiós com una pel·lícula pot fer plantejar-te l’eterna divisió que existeix entre la noció del bé i el mal.

És lícit i raonable dir que tothom és lliure de fer el que vulgui amb la seva vida, però és comprensible escollir el mal per fer el bé com sistema de catarsi ?

Aquesta és la qüestió que Seven Pounds planteja durant la trama. No explicaré més, per què si aquest escrit fa brotar la curiositat, m’agradaria dir a qui la tingui, que vegi el que per mi és un gran film.

Sovint jutgem l’acció del mal amb un sentiment de desconcert i negativitat, i mai ens parem a pensar el perquè. La nostra ment associa el mal al rebuig, no donant lloc al dubte. És sensat, pensar que una mala acció mai pot ser justificada per una de bona; però i si ho està ?
Crec que no hem d’oblidar, que darrera de cada acte sempre hi ha un ésser, que busca el redimir de la seva ànima. Intentar quelcom per sentir-se millor, sigui ajudant o no, sigui encertant o no.

No estic justificant el dolor que pot provocar alguna persona, però si que no tothom és igual. Tot el que és dolent pot acabar bé, i si no és així, quin sentiment de desesperança en l’ésser humà. La grandesa dels sentiments de la nostra ànima, de la capacitat de dolor, patiment, i desil·lusió, és que som capaços de canviar-los per els d’alegria, emoció.

La felicitat que sentim quan arreglem una mala acció, no és més que l’esperança d’un ésser amb bon cor.

By: Mr.LiveLights

El llegat d’un gran ciclista sol ésser efímer, en canvi, el d’una gran persona perviu sempre

I hope I shall always possess firmness and virtue enough to maintain what I consider the most enviable of all titles, the character of an Honest Man.

George Washington

El recorregut d’un gran esportista, en general, està associat als títols que aconsegueix i el renom que els mateixos li donen. En canvi, Lance Armstrong no només ha conquerit 7 Tours de França, ha aconseguit deixar un llegat.

Per què el llegat d’una historia de superació personal quedarà als anals de l’èpica com “aquell home” que ho va poder fer. Superant l’adversitat que els seu propi cos li posava, afrontant-la com l’etapa més dura mai guanyada.

Per què no se’t resistia cap port de muntanya, per què volaves sobre la bici, per què feies somiar als teus seguidors.

No només ets un exemple per els teus fills, sinó per totes les persones que tenen dificultats a la seva vida, i volen afrontar-ho. Per tots els esportistes que creuen no poder, però que saben que tu has pogut.

Per tot això ets l’ídol de molta gent, i l’exemple a seguir de molts esportistes.

Aquest serà el teu últim Tour, però no serà el teu últim record, per què no només has fet historia, sinó que ets etern.

Gràcies Lance.

By: Mr.LiveLights

Everything We Were Has Become What We Are

La unió de diferents sons, fan la música més bonica.

A un piano, una tecla no és re si al costat no hi ha un altre que la fa sonar millor. L’amistat és el mateix. Intentes navegar per la vida contemplant el pas del temps, però si et concentres a veure la fugacitat de la teva existència et perds el millor, l’amistat.

Benefici dels anys, és trobar persones que t’entenguin, que et comprenguin i que t’estimin. No estic parlant d’aquella gent que coneixeràs al llarg de la teva vida, estic parlant de les persones que et defineixen i completen.

Probablement ningú veu que l’amistat és un acte involuntari que es viu intensament. Quan un no pot, ells l’ajuden, quan un creu estar sol, ells li donen caliu. Solidaritat i companyerisme són paraules fàcils de dir, però complexes de fer. És per això que no tothom compleix.

Mai ens va dir ningú que la vida no seria igual a la que imaginàvem d’infants. Creiem en un cercle tancat d’amistat, que s’apreciava protegit per el mur més alt aixecat mai pels anys. El trajecte ens mostra que molta gent surt i pocs entren, però el més important és trobar-te dins d’un equilibri, formant part d’una vida que creix i no s’atura, però que saps que mai faràs sola.

Lluny o prop, sabem el que sentim, el que necessitem, el que volem. Ens ajudem, ens barallem, però ens estimem. Creiem poder menjar-nos el món, i ho aconseguirem. Junts, és més fàcil encara l’adversitat, because together, we’ll never say never.

By: Mr.LiveLights

Quan el camí s'obre to a wonderful world

Porto dies, intentant plasmar en paraules les sensacions que m’estaven produint les circumstancies que estic vivint. Sovint, intento transmetre el que diuen els meus pensaments, però crec que aquest cop em guiaré, a més, per els meus sentits.

La vista, el tacte, l’olfacte, em mostren un espai obert. On gent de tota mena es barreja en un clima festiu-estudiantil, on el que es busca és encaixar. Aquesta nova dimensió, mostra que el món és més obert del que et plantejaves amb curta edat. No estic dient que hagi arribat a una plenitud vital ni molt menys, crec que és ara quan s’inicia el camí d’un ambient desconegut i tancat fins el moment.

Els nervis, acompanyant de viatge en tots els “tours” que va marcant la vida, fa acte de presència en el moment més important per estar calmat, el principi. Tot i la tranquil·litat aportada per l’experiència dels amics, sempre és complicat controlar-los.

Al cap i a la fi, no hi ha re millor com creure la realitat.

Si tots sóm somiadors, per què es tan complicat creure-la quan arriba ?
Avui, moltes persones ens hem fet la mateixa pregunta al mateix moment; qui ens hagués dit a nosaltres, que estaríem on ens trobem avui.

Tot i que sigui la part més important de les nostres vides, tot i que haguem passat mil i una coses per arribar-hi, ara és el moment de lluitar. De fer cas als sentits, que et diuen on estàs. Et diuen que tens l’oportunitat de canviar la teva vida, per el cantó que vols, anel·lat des de fa molt temps. És per això que no hi ha lloc per a nervis ni dubtes.

Ara, és el moment de ser valent i viure.

By: Mr.LiveLights

Musica per viure

Surten de la guitarra acústica, les notes mes boniques mai tocades. Tothom les pot escoltar però no tothom les pot sentir.

“This song is about follow your dreams, ...” Així comença el directe d’una de les cançons que més em toca el cor. Un dia, una amiga meva va escoltar aquesta cançó, i em va dir que era tant somniador com ella.

Tenia raó. La música fa creure, fa sentir, fa viure somnis inimaginables. Aquests, es converteixen en veritat durant uns instants, que per mi, són els més feliços. La música et dona una empenta per aconseguir allò que tant esforç requereix, allò que farà completar-te com ésser.

La capacitat de vol que té la nota musical, no es pot equiparar a cap element no natural. Hi ha centenars de cançons que fan feliços a milions de persones cada segon en aquest món. Un fet que ens uneix a tots en una mateixa sensació.

La música és l’alliberament de moltes persones. El camí de fugida de llocs incontrolables, i no desitjats. Felicitat, tristesa, nerviosisme, por, alegria, decepció... totes les persones poden resumir aquests sentiments en una cançó, en una nota precisa, de la música més ben tocada.

La música, m’ha ajudat a arribar fins aquí, a escriure aquestes línies, a persistir.

Per mi, la música és molt més que una empenta, és un sentiment.

By: Mr.LiveLights

Pàgines oblidades

És difícil, però possible, que les persones trobin molts punts en comú. També és probable, que els hi agradi compartir-los i reflexionar sobre els mateixos.

El moment que es troben és especial. És palès que les sensacions són diferents i agradables, que les voldries tenir durant molt temps, semblant a una joia que guardes a una caixa i no l’obres mai.

Si és així, per què és tant fàcil oblidar ?

Segur que moltes coses se’ns passen per alt, però, caure en l’oblit ... és una mica complicat no?

Si trobes que l’aportació que et donen és vital, és necessària, i t’ha ajudat a aflorar les sensacions, per què caure en el no record ?

Hi ha gent que creu que amb un: hola, que tal ? es refà el fil d’una conversa profunda i productiva, que es superen les sensacions negatives produïdes per una vida que no controles, però no és així.

Els moments dolents passen, igual que les oportunitats per ajudar.

Si tanques la caixa i llences la clau, és per que creus que no la necessitaràs, però si falles no intentis trobar-la, el mal estarà fet.

Si fallor sum, que deien els grecs. I és veritat, no hi ha res més humà que fallar. Ens aixequem i tornem a començar de nou, però mai és el mateix, hi ha cada cop més treball.

Aquest escrit no treu la oportunitat a ningú d’arreglar les coses, tot el contrari, espero que l'encoratgi. Aquest és un escrit que crida a la reflexió. A la persistència si hi ha ajut per aportar, però sempre, des de la consciència dels propis actes.

by: Mr.LiveLights

Quan l'OPRIMIT fa callar l' imperialista

Ahir, dimecres 7 de Juliol del 2010, a l’aconteixement més important d'una població en estat de crisi econòmica; un petit poble, oprimit, malmès, humiliat per el seu sentiment, va fer callar l’imperi criminal. Això, no és quelcom sobre futbol des de l’espai, és la reflexió d’un català que es sent orgullós de la tradició del seu país. Una tradició innegable, per la presència històrica que el mateix té com a nació reconeguda. Ahir, tota Europa, es va rendir als peus del futbol fet a Catalunya, a la Masia Culé, als carrers d’un poble que tanta sang a vist caure, de manera injusta, per la defensa dels sentiments. És avui, quan em sento orgullós. Mossegar des de dins la “Caverna Espanyolista” que es rendeix amb portades de premsa al crit de “VISCA”.

És el que portem molt temps esperant, i és gracies a CATALANS, que ho podem fer.

by: Mr.LiveLights

Welcome

Sovint, les reflexions humanes perviuen en el pensament de cada ésser sense ser mostrades tot i tenir el poder de resultar útils.

És per això, precisament per això, perquè molts dels meus pensaments surtin a la llum, que he decidit fer aquest blog. Aquest petit espai dedicat als meus pensaments, un espai de salvació i reflexió, de lluita i de perseverància, és per tota la gent que vol pensar cap a fora, donant llibertat a la seva ment.

by: MrLiveLights