Coming soon ... more thoughts from the space!

I don’t know who my grandfather was, I’m much more concerned to know what his grandson will be.

Abraham Lincoln.

My Religion

La concepció religiosa actual, està sent víctima d’una sèrie de canvis circumstancials atribuïts a diferents realitats històriques.

La primera és la manca de llibertat religiosa que va tenir la jove societat de la transició. Aquests ara són els pares dels joves als que han de transmetre aquesta experiència religiosa. Es van trobar, amb una falta de llibertats que es lligava a la imposició d’una educació cristiana, dins d’un estat antidemocràtic i religiosament tradicional. Com diu Gianni Vattimo, “l’experiència religiosa sempre és la recuperació d’una experiència feta, per bé que pugui reinterpretar-se”, és per això, que els valors a transmetre d’una generació amb poder de lluita i contra l’estat, és més la valentia per enfrontar-se a les injustícies, que el saber conviure amb una creença religiosa cristiana. En el sentit més estricte de la reflexió, aquesta nova societat haurà de reinventar l’experiència religiosa, que es concentrarà, no sobre la seva naturalesa, sinó sobre la seva utilitat.

Es pot apreciar una evolució a menys de la religió catòlica en els mitjans de comunicació. La societat a entrat en una època de subtil crispació. Qualsevol cosa que li afecta, la culpa és atribuïda a qui menys interessa i és un blanc directe. La religió es veu malmesa per la visió errònia que poden donar els mitjans escrits i visuals. El sentit cristià és interior i personal, i sempre ha estat així. El problema ha arribat quan s’ha volgut globalitzar i institucionalitzar una sèrie de valors abans nats de les persones, però ara atribuïdes pels poders de l’estat.

Cada societat és governada per una sèrie d’individus que per les quatre monedes que atorga la poltrona del poder, són capaços d’eliminar a ganivetada neta tot el que molesta. Oblidant drets tant naturals com els de la igualtat social o la llibertat religiosa, s’ha aconseguit treure del dia a dia la cultura històrica cristiana de la societat. Haurà de buscar nous camins per arribar a la gent. Per fer paler el que transmet a una nova comunitat, danyada per circumstàncies alienes a la religió, però que necessiten algun cosa a la que agafar-se. Serà una tasca social complicada, que s’haurà de fer amb molta cura i subtilesa, buscant sempre que la voluntat surti del poble, no cometent així, errors del passat.

Cert és dir que a nivell cultural som cristians, que la nostra societat conté elements de tradició cristiana. Però actualment, la religiositat depèn de les situacions humanes personals. Ja no es busca atribuir sentit a la vida, a la existència, a través d’aquesta capacitat de la religió, sinó que les persones es mouen per la fe. Aquesta creença natural i lliure, que permet sentir seguretat en moments durs on hi ha sortida.

Ara, es tracta de sentir-se protegit en els moments complicats, de tenir algú que cuidi dels que estimes quan no puguis fer-ho tu. Es tracte, de la creença en algú que saps que no entén de situacions econòmiques o morals igual que tu, que només viu l’experiència religiosa dins de cadascú.

by: Mr.LiveLights

L’educació dels nens que ara s’han fet homes i els toca decidir

Arribarà el dia on tothom sortirà al carrer i respirarà aire de llibertat. Desitjat, anhelat, oprimit però estimat. Són molts anys que hem jugat com participant passiu del mal, on ens treien el que era nostre i ens donaven el no res.

El moment ens l’ofereix els que tants esforços han hagut de fer, perquè tinguem l’oportunitat del canvi que ells han desitjat.  Que contemplen com la infància d’un poble no s’atura i busca ser lliure, com aquells que lluitaven contra l’antiga injuria.

Crearem un món sense cordes ni fronteres, només amb la cultura del poble històric que sempre ha patit i ara li toca guanyar.

Preciosa és la terra que ens contempla, descrita i narrada per poetes i escriptors. Plena de joia i encant, on la lluna no es posa i el sol no se’n va mai. 

Terra lligada, oprimida i malmesa, nosaltres et refarem de la terra mal presa; amb amor i lloança dels que hi ha viscut i volen ser lliures per sempre.   

Voluntat humana i social són les armes del poble, d’aquell que t’estima i et cuida. D’aquell que no et deixarà mai.

By: Mr.LiveLights

Two Sides of my Life

Possiblement no sigui el present que em plantejava. Però he descobert, que si serà el futur que desitjo.

Fins a quins límits, l’ésser humà és capaç de fer mal d’una manera inconscient no és fàcil saber. Es pot dir que hi ha dos tipus de persones. Les que ho han rebut tot, i les que ho han hagut de guanyar. Unes, no saben el que és el patiment, ni l’esforç. Ni el plorar per un mal inconscient que no es pot controlar. Un mal no desitjat, no merescut. Les altres són les patidores. Les que reben, sense merèixer, un càstig inconscient d’uns éssers que es creuen madurs per unes coses, però que són uns infants per moltes altres.

Seguiran les persones amagades trencant els llaços de l’amor, amb  persones que els completen, però que no reconeixen com a part de la seva vida. Seguiran, així, fent mal als únics éssers fets per estimar. Per ensenyar-los a valorar aquesta vida com un pas de felicitat, i no com un pas de desgràcia.

Aquesta és la manera que tenen les bones persones de créixer i fer-ho bonic. Canviant el rebuig per l’estima, canviat el mal per el bé. Sense saber provocar dolor, però vivint, una vida meravellosa, i ara sí, merescuda.

El que ens uneix, és la llum que té el nostre poder. Les ganes d’aconseguir-ho desprenen una força que no pot ser vençuda per res. El que s’ha de saber, és que no hi ha força al mal fet, si no a la llum que recórrer les persones que tenen el bé per fer.

by: Mr.LiveLights

Let me light up the sky for you

A vegades, la vida és com una corda de guitarra, s’afina amb alts i baixos, però després et recompensa amb el més bonic, la música.

Sempre és complicat deixar les coses que més estimes. Aquestes que et fan feliç. Que t’obliguen a portar un somriure a la cara, per que així estàs mostrant al món quins són els teus sentiments. Les que et fan llevar aviat al matí, amb molta son i mandra, però que et fan sentir que vius una part important de la teva història. T’ensenyen a crear el teu propi camí i ser així una persona amb molta sort, que compleix els seus somnis.

Gràcies al temps. L’únic que no deixa que caiguis, no es queixa si et lamentes, no deixa que t’oblidis. El que et dona una oportunitat i et mostra que pot venir la felicitat després de la desil·lusió.

A vegades pensem que les papallones a l’estómac no tornaran, però el destí és un camí molt llarg, amb moltes parades on trobar la felicitat i mostrar la llum pròpia. Gràcies per donar aquella sensació que creies oblidada i no recuperable. El temps et dona la oportunitat de ser feliç i brillar.

Això és el record del bell moment del temps passat. Aquesta és la manera de veure un futur altre cop il·lusionant, altre cop protagonista del desig. I així, utilitzar la nostre llum per fer el bé i il·luminar el futur.

By: Mr.LiveLights

Mary's Prayer

Just the music in my life, can tell me what I gotta do. I think you need to find your music to live the life.
                                                                                                                               by: Mr.LiveLights

Everything is wonderful 
Being here is heavenly 
Every single day, she says 
Everything is free 

I used to be so careless 
As if I couldn't care less 
Did I have to make mistakes? 
When I was Mary's prayer 

Suddenly the heavens rolled 
Suddenly the rain came down 
Suddenly was washed away 
The Mary that I knew 

So when you find somebody who gives 
Think of me and celebrate 
I made such a big mistake 
When I was Mary's Prayer 

So if I say save me save me 
Be the light in my eyes 
And if I say ten Hail Mary's 
Leave a light on heaven for me 

Blessed is the one who shares 
The power and your beauty, 
Mary Blessed is the millionaire 
Who shares your wedding day 

So when you find somebody to give 
Think of me and celebrate 
I made such a big mistake 
When I was Mary's Prayer 

If you want the fruit to fall 
You have to give the tree a shake 
But if you shake the tree too hard, 
The bough is gonna break 

And if I can't reach the top of the tree 
Mary you can hold me up there 
What I wouldn't give to be 
When I was Mary's prayer 

Save me, save me 
Be the light in my eyes 
What I wouldn't give to be 
When I was Mary's prayer 

Danny Wilson  EMI ®

Following a Star

Cel blau, núvols clars, alguns rajos de sol, arbres verds, un gran dia...

Algun cop havia imaginat com em sentiria quan aconseguís les meves fites. De quina manera les disfrutaria, com em donaria compte que les he aconseguit, ...

Com assimilaria que això comença a canviar, i jo sóc el protagonista.

A la música es troben els sentiments del canvi. Escoltar-la mentre somies i sentir-la quan ho has aconseguit, ... no hi ha paraules.

Veure com passa el temps i tu passes amb ell, és molt bonic. El temps no és queda enrere, i t’anima a que el segueixis. T’anima, a que treguis el millor que tens i ho mostris al món, alguns ho valoraran i altres no, només et queda la satisfacció, suficient, d’haver-ho tret.

És important donar un tomb fort i clar a la vida quan ho requereix, tenir fites marcades, per així aconseguir-les. Molts cops hi haurà ajuda i altres s’haurà de fer sol, però el que sempre tindràs és la guia d’un somni que pot ser més brillant que una estrella.

Per que sempre és més bonic fer el camí, si segueixes una estrella.

By: Mr.LiveLights