Everything We Were Has Become What We Are

La unió de diferents sons, fan la música més bonica.

A un piano, una tecla no és re si al costat no hi ha un altre que la fa sonar millor. L’amistat és el mateix. Intentes navegar per la vida contemplant el pas del temps, però si et concentres a veure la fugacitat de la teva existència et perds el millor, l’amistat.

Benefici dels anys, és trobar persones que t’entenguin, que et comprenguin i que t’estimin. No estic parlant d’aquella gent que coneixeràs al llarg de la teva vida, estic parlant de les persones que et defineixen i completen.

Probablement ningú veu que l’amistat és un acte involuntari que es viu intensament. Quan un no pot, ells l’ajuden, quan un creu estar sol, ells li donen caliu. Solidaritat i companyerisme són paraules fàcils de dir, però complexes de fer. És per això que no tothom compleix.

Mai ens va dir ningú que la vida no seria igual a la que imaginàvem d’infants. Creiem en un cercle tancat d’amistat, que s’apreciava protegit per el mur més alt aixecat mai pels anys. El trajecte ens mostra que molta gent surt i pocs entren, però el més important és trobar-te dins d’un equilibri, formant part d’una vida que creix i no s’atura, però que saps que mai faràs sola.

Lluny o prop, sabem el que sentim, el que necessitem, el que volem. Ens ajudem, ens barallem, però ens estimem. Creiem poder menjar-nos el món, i ho aconseguirem. Junts, és més fàcil encara l’adversitat, because together, we’ll never say never.

By: Mr.LiveLights

Quan el camí s'obre to a wonderful world

Porto dies, intentant plasmar en paraules les sensacions que m’estaven produint les circumstancies que estic vivint. Sovint, intento transmetre el que diuen els meus pensaments, però crec que aquest cop em guiaré, a més, per els meus sentits.

La vista, el tacte, l’olfacte, em mostren un espai obert. On gent de tota mena es barreja en un clima festiu-estudiantil, on el que es busca és encaixar. Aquesta nova dimensió, mostra que el món és més obert del que et plantejaves amb curta edat. No estic dient que hagi arribat a una plenitud vital ni molt menys, crec que és ara quan s’inicia el camí d’un ambient desconegut i tancat fins el moment.

Els nervis, acompanyant de viatge en tots els “tours” que va marcant la vida, fa acte de presència en el moment més important per estar calmat, el principi. Tot i la tranquil·litat aportada per l’experiència dels amics, sempre és complicat controlar-los.

Al cap i a la fi, no hi ha re millor com creure la realitat.

Si tots sóm somiadors, per què es tan complicat creure-la quan arriba ?
Avui, moltes persones ens hem fet la mateixa pregunta al mateix moment; qui ens hagués dit a nosaltres, que estaríem on ens trobem avui.

Tot i que sigui la part més important de les nostres vides, tot i que haguem passat mil i una coses per arribar-hi, ara és el moment de lluitar. De fer cas als sentits, que et diuen on estàs. Et diuen que tens l’oportunitat de canviar la teva vida, per el cantó que vols, anel·lat des de fa molt temps. És per això que no hi ha lloc per a nervis ni dubtes.

Ara, és el moment de ser valent i viure.

By: Mr.LiveLights

Musica per viure

Surten de la guitarra acústica, les notes mes boniques mai tocades. Tothom les pot escoltar però no tothom les pot sentir.

“This song is about follow your dreams, ...” Així comença el directe d’una de les cançons que més em toca el cor. Un dia, una amiga meva va escoltar aquesta cançó, i em va dir que era tant somniador com ella.

Tenia raó. La música fa creure, fa sentir, fa viure somnis inimaginables. Aquests, es converteixen en veritat durant uns instants, que per mi, són els més feliços. La música et dona una empenta per aconseguir allò que tant esforç requereix, allò que farà completar-te com ésser.

La capacitat de vol que té la nota musical, no es pot equiparar a cap element no natural. Hi ha centenars de cançons que fan feliços a milions de persones cada segon en aquest món. Un fet que ens uneix a tots en una mateixa sensació.

La música és l’alliberament de moltes persones. El camí de fugida de llocs incontrolables, i no desitjats. Felicitat, tristesa, nerviosisme, por, alegria, decepció... totes les persones poden resumir aquests sentiments en una cançó, en una nota precisa, de la música més ben tocada.

La música, m’ha ajudat a arribar fins aquí, a escriure aquestes línies, a persistir.

Per mi, la música és molt més que una empenta, és un sentiment.

By: Mr.LiveLights

Pàgines oblidades

És difícil, però possible, que les persones trobin molts punts en comú. També és probable, que els hi agradi compartir-los i reflexionar sobre els mateixos.

El moment que es troben és especial. És palès que les sensacions són diferents i agradables, que les voldries tenir durant molt temps, semblant a una joia que guardes a una caixa i no l’obres mai.

Si és així, per què és tant fàcil oblidar ?

Segur que moltes coses se’ns passen per alt, però, caure en l’oblit ... és una mica complicat no?

Si trobes que l’aportació que et donen és vital, és necessària, i t’ha ajudat a aflorar les sensacions, per què caure en el no record ?

Hi ha gent que creu que amb un: hola, que tal ? es refà el fil d’una conversa profunda i productiva, que es superen les sensacions negatives produïdes per una vida que no controles, però no és així.

Els moments dolents passen, igual que les oportunitats per ajudar.

Si tanques la caixa i llences la clau, és per que creus que no la necessitaràs, però si falles no intentis trobar-la, el mal estarà fet.

Si fallor sum, que deien els grecs. I és veritat, no hi ha res més humà que fallar. Ens aixequem i tornem a començar de nou, però mai és el mateix, hi ha cada cop més treball.

Aquest escrit no treu la oportunitat a ningú d’arreglar les coses, tot el contrari, espero que l'encoratgi. Aquest és un escrit que crida a la reflexió. A la persistència si hi ha ajut per aportar, però sempre, des de la consciència dels propis actes.

by: Mr.LiveLights

Quan l'OPRIMIT fa callar l' imperialista

Ahir, dimecres 7 de Juliol del 2010, a l’aconteixement més important d'una població en estat de crisi econòmica; un petit poble, oprimit, malmès, humiliat per el seu sentiment, va fer callar l’imperi criminal. Això, no és quelcom sobre futbol des de l’espai, és la reflexió d’un català que es sent orgullós de la tradició del seu país. Una tradició innegable, per la presència històrica que el mateix té com a nació reconeguda. Ahir, tota Europa, es va rendir als peus del futbol fet a Catalunya, a la Masia Culé, als carrers d’un poble que tanta sang a vist caure, de manera injusta, per la defensa dels sentiments. És avui, quan em sento orgullós. Mossegar des de dins la “Caverna Espanyolista” que es rendeix amb portades de premsa al crit de “VISCA”.

És el que portem molt temps esperant, i és gracies a CATALANS, que ho podem fer.

by: Mr.LiveLights

Welcome

Sovint, les reflexions humanes perviuen en el pensament de cada ésser sense ser mostrades tot i tenir el poder de resultar útils.

És per això, precisament per això, perquè molts dels meus pensaments surtin a la llum, que he decidit fer aquest blog. Aquest petit espai dedicat als meus pensaments, un espai de salvació i reflexió, de lluita i de perseverància, és per tota la gent que vol pensar cap a fora, donant llibertat a la seva ment.

by: MrLiveLights