A vegades, la vida és com una corda de guitarra, s’afina amb alts i baixos, però després et recompensa amb el més bonic, la música.
Sempre és complicat deixar les coses que més estimes. Aquestes que et fan feliç. Que t’obliguen a portar un somriure a la cara, per que així estàs mostrant al món quins són els teus sentiments. Les que et fan llevar aviat al matí, amb molta son i mandra, però que et fan sentir que vius una part important de la teva història. T’ensenyen a crear el teu propi camí i ser així una persona amb molta sort, que compleix els seus somnis.
Gràcies al temps. L’únic que no deixa que caiguis, no es queixa si et lamentes, no deixa que t’oblidis. El que et dona una oportunitat i et mostra que pot venir la felicitat després de la desil·lusió.
A vegades pensem que les papallones a l’estómac no tornaran, però el destí és un camí molt llarg, amb moltes parades on trobar la felicitat i mostrar la llum pròpia. Gràcies per donar aquella sensació que creies oblidada i no recuperable. El temps et dona la oportunitat de ser feliç i brillar.
Això és el record del bell moment del temps passat. Aquesta és la manera de veure un futur altre cop il·lusionant, altre cop protagonista del desig. I així, utilitzar la nostre llum per fer el bé i il·luminar el futur.
By: Mr.LiveLights
No hay comentarios:
Publicar un comentario