Two Sides of my Life

Possiblement no sigui el present que em plantejava. Però he descobert, que si serà el futur que desitjo.

Fins a quins límits, l’ésser humà és capaç de fer mal d’una manera inconscient no és fàcil saber. Es pot dir que hi ha dos tipus de persones. Les que ho han rebut tot, i les que ho han hagut de guanyar. Unes, no saben el que és el patiment, ni l’esforç. Ni el plorar per un mal inconscient que no es pot controlar. Un mal no desitjat, no merescut. Les altres són les patidores. Les que reben, sense merèixer, un càstig inconscient d’uns éssers que es creuen madurs per unes coses, però que són uns infants per moltes altres.

Seguiran les persones amagades trencant els llaços de l’amor, amb  persones que els completen, però que no reconeixen com a part de la seva vida. Seguiran, així, fent mal als únics éssers fets per estimar. Per ensenyar-los a valorar aquesta vida com un pas de felicitat, i no com un pas de desgràcia.

Aquesta és la manera que tenen les bones persones de créixer i fer-ho bonic. Canviant el rebuig per l’estima, canviat el mal per el bé. Sense saber provocar dolor, però vivint, una vida meravellosa, i ara sí, merescuda.

El que ens uneix, és la llum que té el nostre poder. Les ganes d’aconseguir-ho desprenen una força que no pot ser vençuda per res. El que s’ha de saber, és que no hi ha força al mal fet, si no a la llum que recórrer les persones que tenen el bé per fer.

by: Mr.LiveLights