És difícil, però possible, que les persones trobin molts punts en comú. També és probable, que els hi agradi compartir-los i reflexionar sobre els mateixos.
El moment que es troben és especial. És palès que les sensacions són diferents i agradables, que les voldries tenir durant molt temps, semblant a una joia que guardes a una caixa i no l’obres mai.
Si és així, per què és tant fàcil oblidar ?
Segur que moltes coses se’ns passen per alt, però, caure en l’oblit ... és una mica complicat no?
Si trobes que l’aportació que et donen és vital, és necessària, i t’ha ajudat a aflorar les sensacions, per què caure en el no record ?
Hi ha gent que creu que amb un: hola, que tal ? es refà el fil d’una conversa profunda i productiva, que es superen les sensacions negatives produïdes per una vida que no controles, però no és així.
Els moments dolents passen, igual que les oportunitats per ajudar.
Si tanques la caixa i llences la clau, és per que creus que no la necessitaràs, però si falles no intentis trobar-la, el mal estarà fet.
Si fallor sum, que deien els grecs. I és veritat, no hi ha res més humà que fallar. Ens aixequem i tornem a començar de nou, però mai és el mateix, hi ha cada cop més treball.
Aquest escrit no treu la oportunitat a ningú d’arreglar les coses, tot el contrari, espero que l'encoratgi. Aquest és un escrit que crida a la reflexió. A la persistència si hi ha ajut per aportar, però sempre, des de la consciència dels propis actes.
by: Mr.LiveLights
No hay comentarios:
Publicar un comentario