sábado, 24 de julio de 2010

Everything We Were Has Become What We Are

La unió de diferents sons, fan la música més bonica.


A un piano, una tecla no és re si al costat no hi ha un altre que la fa sonar millor. L’amistat és el mateix. Intentes navegar per la vida contemplant el pas del temps, però si et concentres a veure la fugacitat de la teva existència et perds el millor, l’amistat.

Benefici dels anys, és trobar persones que t’entenguin, que et comprenguin i que t’estimin. No estic parlant d’aquella gent que coneixeràs al llarg de la teva vida, estic parlant de les persones que et defineixen i completen.

Probablement ningú veu que l’amistat és un acte involuntari que es viu intensament. Quan un no pot, ells l’ajuden, quan un creu estar sol, ells li donen caliu. Solidaritat i companyerisme són paraules fàcils de dir, però complexes de fer. És per això que no tothom compleix.

Mai ens va dir ningú que la vida no seria igual a la que imaginàvem d’infants. Creiem en un cercle tancat d’amistat, que s’apreciava protegit per el mur més alt aixecat mai pels anys. El trajecte ens mostra que molta gent surt i pocs entren, però el més important és trobar-te dins d’un equilibri, formant part d’una vida que creix i no s’atura, però que saps que mai faràs sola.


Lluny o prop, sabem el que sentim, el que necessitem, el que volem. Ens ajudem, ens barallem, però ens estimem. Creiem poder menjar-nos el món, i ho aconseguirem. Junts, és més fàcil encara l’adversitat, because together, we’ll never say never.

By: Mr.LiveLights

No hay comentarios:

Publicar un comentario