sábado, 4 de diciembre de 2010

L’educació dels nens que ara s’han fet homes i els toca decidir

Arribarà el dia on tothom sortirà al carrer i respirarà aire de llibertat. Desitjat, anhelat, oprimit però estimat. Són molts anys que hem jugat com participant passiu del mal, on ens treien el que era nostre i ens donaven el no res.

El moment ens l’ofereix els que tants esforços han hagut de fer, perquè tinguem l’oportunitat del canvi que ells han desitjat.  Que contemplen com la infància d’un poble no s’atura i busca ser lliure, com aquells que lluitaven contra l’antiga injuria.

Crearem un món sense cordes ni fronteres, només amb la cultura del poble històric que sempre ha patit i ara li toca guanyar.

Preciosa és la terra que ens contempla, descrita i narrada per poetes i escriptors. Plena de joia i encant, on la lluna no es posa i el sol no se’n va mai. 

Terra lligada, oprimida i malmesa, nosaltres et refarem de la terra mal presa; amb amor i lloança dels que hi ha viscut i volen ser lliures per sempre.   

Voluntat humana i social són les armes del poble, d’aquell que t’estima i et cuida. D’aquell que no et deixarà mai.

By: Mr.LiveLights

2 comentarios:

  1. perfecte, com sempre!! de nou dir-te k escrius molt bé!
    Un petó!!

    ResponderEliminar
  2. Molt be germà.
    Esperit i lluita, rebelió del poble ras.
    cal fer tot el que estigui en les nostres mans per obtenir un futur millor!

    ResponderEliminar